My preparation for the marathon / La meva preparació per la marató

(a sota de l'entrada escrita en anglès està en català!)

I usually split my athletic year in three different seasons: cross country, marathon and athletic track. The first one helps me to get the basements for my marathon season: get legs strong & face long distance and hard races (up an down, mud, pain etc.). The second one is probably the most important part of the year for me: Marathon! And finally, the last once is devoted to get some speed for the next year. Usually for this last once I prepare 1.5K or 5K.

In this post I will try to summarize how was my marathon season this year. I will describe which are the training sessions that I liked the most or that IMMO I think that improved my performance. You can get some ideas for your training. You can adapt kms and pace based on your race pace. My target this year was to run the marathon at 3’30’’ min/km. Also you can adapt the number of kms to your time or to your target (ie: reducing 20% the number of kms).

I combine this discipline with a demanding job at Intel. But this does not make special since I know other guys inside the same company that do some or higher sacrifices than me.  I just want to share my experiences hoping that will be useful or of interest to someone.

Keep in mind that I’m not an expert. Having said that, someone may disagree on my thoughts. On the other hand my plan has been co-designed with my coach Manel Pla. He has an extensive experience with many years of coaching many important athletes (i.e: Judit Pla, Carles Castillejo etc).

I started training at the beginning of September.  The following graphs & table show the number of kms per week, average pace per week and the aggregated values till my last marathon in Eugene. The second table shows the average pace if followed that week (including all the different type of training activities: easy runs, interval training etc). 

KMS Per week from Septembre / Barcelona Half / Barcelona Marathon / Eugene Marathon

Average Pace Per week (same timeline as the previous graph)

Summary of the whole marathon season

As I said at the beginning of this entry, during first weeks I focused on mountain races and cross-country. My goal was to get my legs strong and starting to have a good shape. I did a lot of interval training based on going uphill and downhill. Every Sunday I used to do an easy run 1h45 in the mountain with my friend Jacques (this is a key session).  At this point I was not concerned on my pace. Thereby I was checking it at the end of the session just for tracking purposes. The interval training sessions were pretty easy in term of speed during the first 8 weeks. For example: 2km series not faster than 3’28/30’’ (min/km).  After that we started doing faster series (i.e: 1km series at 3’10/12 or 2km series at 3’20’’). None of them in the athletic track though.

After Sant Silvestre race (10 kms) I started the preparation for the marathon (10/12 weeks of specific training). I increased the number of kms per week (from 100/120 before to 140/160 kms/week) and accommodated my interval-training pace sessions more close to marathon pace (targeting 3’30’’). IMMO, one of the keys for the marathon is to get your body used to run for long time at your marathon or similar speed. You need to easy get a “cruise” that can last for many kms. 

Below I describe some of the key aspects/sessions that increased my confidence for Barcelona Marathon:

• Minor comment: All interval training sessions included a Warm-up 25’ and a cool-down of 15’.
• During the week I used to do three days on intensive workouts and three or four easy runs. The intensive workouts could be: one day of series (i.e: 6x2kms), one day of longer series (i.e: 2x6kms or 16 fast kms) and one day of  progressive run.
• One day per week or every other week one long distance run at fast pace (close to marathon speed or faster). I.e: 16kms at 3’29’’. They are not progressive runs. I do 20’ warmup and start the 16 kms at fast pace from the beginning:  may be first 8 at 3’30 average and second 8 at 3’29’’ average.
• One per month I like to combine the previous sessions in the following way: one week fast 16kms (3’30’’) and following week 12kms faster than the previous once (3’28’’). This is a good advice from one of my good colleagues Toti Ribas (2h16’ marathon PR).
• Blocs of 2kms: 6x2kms starting at 3’25’’ and finishing at 3’18 (recovery 500 m between bloc at 4’15’’-4’30’’).
• 2x6kms (at 3’28/3’26) recovery 3’. My friend Pepe uses this training to estimate his marathon time. You can check his blog

 http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&tl=en&u=http%3A%2F%2F1runnercualquiera.blogspot.com.es%2F2012%2F09%2Fcomo-estimar-el-tiempo-de-tu-maraton.html

• Short series with short recovery: 10x1km at 3’20 recovery 500 m between bloc at 4’15’’/30’’
• 2x10kms recovery of 3 minutes. First block around 3’32’’ second bloc around 3’29’’.
• Tuesday/Thursday (if evening work meetings permitted) I was running interval training session at lunch time (noon) and evening 30 minutes of easy run + stretching.
• Long sessions during the weekends: Saturday usually 20/25 progressive runs (last 10 kms close to my marathon speed), Sunday 18/20 kms of easy run (4’15’’-30’’). I really believe that progressive runs are fundamental. If you regulate and do the last 5 kms at good speed this will increase your confidence and increase your cruise speed.
• Two 32 kms sessions. The second one, one week after the Barcelona half marathon. Not at marathon pace, slightly higher around 3’45 average pace. These sessions are especially important because you are tired after a long week of tough sessions. You experiment pretty similar feelings to what you’ll face during the marathon. 
• Running Barcelona ½ marathon in 1h10’ gave me confidence to run the marathon in 2h28.  The estimated time should be around 2x1/2 marathon time + 8 minutes.
• I was having one massage every other week. This is fundamental otherwise you don’t recover. Every other week I was also taking of Fridays. On Fridays, in general I was running 10-12 kms at very easy pace.
• Every day I was stretching at night after the second session or after a short walk of 10-15 minutes.
• I do free weight and gym exercises during all the year (except three weeks before the marathon) to have strong lengths. This prevents injuries and protects things like knees.   

 

Previous points refer only to my training activities. They don’t include aspects such as nutrition, week before the marathon or what I do during the marathon. I will try to cover this in my next blog entries.

This year was an atypical season. I was targeting 2h28 in the Barcelona marathon. But for first time in my life I had to withdraw at km 25. It was a tough decision (many hours of training, sacrifice, help from my family, friends cheering in the street …). However this was not our day, it was cold and rainy. We are not use to this and we started too fast (3’30’’). We did not give time to our body to warm-up and enter into the race… My hamstring started complaining at km 20. I decided to withdraw trying to avoid having a serious injury.

After that, I decided to do at least one more marathon.  The idea was trying to keep my shape one month more. The new target was Eugene marathon. With Manel we decided to follow the same training plan I did one month before Barcelona marathon but reducing the intensity by 10%. For example: instead of 2x6kms at 3’25 I would do 2x6 at 3’29’’.  After this unusual long marathon preparation I did a good once in Eugene.

One week after the Eugene marathon I’m back to the athletic track! I will prepare 5 kms race. This next Sunday I’ll be running 3000 m in the National Athletics League in Madrid with my team ISS-Hospitalet. Let’s see how my slow legs respond to the fast and crazy paces that we will be running J.

It’s interesting and difficult to go from 42kms to 5kms. This type of training is completely different but it gives me speed and is a good preparation for next season. I may also try to run some 10kms race but only for fun.

Salut & kms!

---

En general divideixo la meva temporada atlètica en tres parts diferents (com molts dels altres atletes): cross, marató i temporada de pista. La primera part m’ajuda a fer una bona base per la resta de temporada: enfortir cames i enfrontar-me a curses dures i llargues (el cross et posa en forma ràpid). La segona part és la part més important per mi: La marató!. Finalment, la darrera part està enfocada a agafar velocitat de cara a la propera temporada.

En aquest post miraré de resumir que he fet durant la temporada de marató aquest any (incloent el cross com a preparació com a treball de base). Descriuré quines són les sessions d’entreno que crec que m’han ajudat més o m’han donat més confiança de cara a la marató. Pots agafar algunes idees pel teu entreno adaptant-ho al teu ritme de cursa i objectius. De forma similar ho pots fer pel kilometratge. He volgut posar els ritmes que he fet com a referència. El meu objectiu era córrer la marató a 3’30’’ min/km.

És important remarcar que jo ni sóc un expert ni he estudiat cap carrera relacionada. Per tant algú pot estar en desacord amb el que dic. El meu objectiu és tant sols compartir el que he fet. Per altra banda el meu pla d’entrenament ha estat co-dissenyat conjuntament amb el meu entrenador: Manel Pla. Que té una dilatada experiència i que ha portat o porta gran atletes com: Judit Pla o Carles Castillejo.

La temporada va començar al setembre. Les següents figures & taula mostren la quantitat de kms que he fet per setmana, la velocitat mitja per setmana (incloent tots els diferents tipus d’entrenament que he fet: rodatges, series etc.) i la suma i mitja de tot plegat.

KMS Per week from Septembre / Barcelona Half / Barcelona Marathon / Eugene Marathon

Average Pace Per week (same timeline as the previous graph)

Summary of the whole marathon season

Com ja he esmentat, les primeres setmanes em vaig centrar acumular kms i fer molta muntanya.  El objectiu principal era agafar força e cames i fer un bon treball de base. Vaig fer moltes sessions de canvis o sèries amb desnivell. Una de les meves sessions preferies eren els rodatges llargs per muntanya els diumenges (1h45’) amb el meu company Jacques. Les sèries que fèiem durant aquesta primera part de temporada eren molt suaus durant les primeres 8 setmanes. Per exemple: sèries de 2kms no més ràpida de 3’28’’/30 (min/km). El darrer més ja vàrem començar a apretar una mica més (p.e: series de 1km a 3’10’’/3’12’’ o series de 2kms a 3’20’’).

Després de la clàssica Sant Silvestre vaig començar la preparació per la marató de Barcelona (10/12 setmanes d’entreno específic). Vaig incrementar el kilometratge setmanal (de 100/120 kms abans a 140/160 kms  per setmana).  També vaig adaptar els ritmes de les sessions d’entrenos forts a una velocitat adaptada al meu objectiu de la marató (3’30’’).  Crec que un dels objectius d’aquest entreno és adaptar el teu cos a córrer molts kms a una velocitat de creuer similar a la de la marató.

A continuació descriuré algunes de les sessions d’entrenament que em van donar força confiança de cara a la marató:

·      A continuació descriuré algunes de les sessions d’entrenament que em van donar força confiança de cara a la marató:

• Petita aclaració : totes les sessions anaven acompanyades d’un escalfament de 25‘ i un des-escalfament de 15’.
• Generalment totes les setmanes realitzava tres sessions de qualitat i tres o quatre de rodatges. Les sessions de qualitat les acostumava a dividir en: un dia de series més “curtes” (p.e: series de 1km o de 2kms), un dia de blocs més llargs o rodatge fort continü (pe. 2x6kms) i un dia de rodatge progressiu.
• Un dia per setmana o cada dues setmanes feia una sessió en la que corria 12 o 16 kms a velocitat molt propera a la de la marató. La idea és escalfar primer i després ja començar a ritme àgil i mantenir-lo durant tota la sessió. Per exemple: els primers 8kms a 3’30 i els 8 següents a 3’28.
• Un cop al més m’agrada combinar les sessions anteriors de la següent manera: una setmana 18 kms a un ritme X (pe: 3’30’’) i la setmana següent 12 kms més ràpids que l’anterior (pe: 3’28’’). Aquest va ser un consell molt interessant que el bon amic Toti Ribes em va donar (2h16 en marató).
• Blocs te 2kms: 6x2kms començant a 3’25’’ i acabant a 3’18’’(recuperant 500 m entre cada bloc a 4’15’’-4’30’’).
• 2x6kns (a 3’28’’ i 3’26’’) recuperant 3’. El bon amic Pepe usa aquest entreno per estimar el seu temps en marató. Doneu un cop d’ull al seu blog 

http://1runnercualquiera.blogspot.com.es/2012/09/como-estimar-el-tiempo-de-tu-maraton.html

• Series curtes amb poca recuperació: 12k1km a 3’20 recuperant 500 m a 4’15’’.
• 2x10 kms recuperant 4 minuts. El primer bloc a ritme de marató i el segon uns segons més ràpid (pe: 3’28’’).
• Els dimarts/dijous  (si les reunions de feina ho permetien) feia les sessions de series al migdia i a la nit feia 30 minutes suaus + estiraments.
• Els caps de setmana aprofitava per acumular més kilòmetres. El dissabte en general sessions de 20 a 25 kms progressives (fent els darrers kms a ritmes propers al de marató). Els diumenges sessions llargues però molt suaus per recuperar i assimilar el entreno de la setmana.
• Dues sessions de 32 kms. La segona una setmana després de la mitja marató de Barcelona. No les feia a ritme de marató, sinó un pel més suaus (3’45’’ de mitja). La idea és fer la sessió amb força càrrega al cos. Això et dona unes sensacions molt similars a les que et dona la marató.
• Vaig córrer la mitja de barcelona en 1h10 un més abans. Això em va donar molta confiança de cara a la Marató. El temps de marató s’acostuma a estimar fer 2xtemps mitja + 8 minuts.
• Mirava de fer-me un massatge cada 15 dies.  Fonamental per evitar lesions. Cada dues setmanes descansava els divendres. Sinó feia una sessió de 10-12 kms extremadament suau i estirava. 
• Cada dia estirava una estona a la nit després de la segona sessió o després de caminar durant 10-15 minuts.
• Important també fer sessions de peses per agafar força i reforçar les articulacions. Les vaig fer tot l’any exceptuant les setmanes prèvies a la marató.

Els punts anteriors només fan referència als entrenaments. En alguna  de les properes entrades explicaré que faig la setmana abans de la marató i durant la marató.

Aquest any no va sortir tot com volia.. L’objectiu era córrer Barcelona en 2h28 o similar. No obstant el dia clau plovia i feia fresca. Ens vam obcecar a dur el ritme objectiu que teníem previst sense adaptar-nos al dia que feia.. No vam donar temps al cos per adaptar-se al temps que feina. Això va acabar amb que els isquiotibials se’m van revelar i em van obligar a abandonar al km 25 quan portàvem un bon ritme. Va ser una decisió dura.

Després d’això vaig decidir córrer la marató d’Eugene (un més després). La idea era treure’m el mal sabor de boca i acabar bé la temporada. Amb el Manel vam decidir fer el mateix entreno que havia fet un més abans de la marató de Barcelona però a uns ritmes més suaus per tal de no passar-nos de forma. Per exemple en comptes de 2x6kms a 3’28 fer 2x6kms a 3’32.  Després d’aquesta llarga temporada vaig fer una bona cursa.

Ara toca tornar a la pista! Prepararé el 5000 ! Aquest proper dissabte debutaré al 3000 a la lliga amb l’ISS-Hospitalet a Madrid. Serà divertit veure com les cames s’acostumen a passar de ritmes relativament assequibles als ritmes per mi infernals de la pista.. Són boixos aquests pisteros J. Però reconec que són la clau per millorar.

És interessant i difícil passar de 42 kms a 5kms. Aquest tipus de preparació és completament diferent però et dona velocitat i és una bona base pel proper any. Potser també faré un 10km!

Salut i kms

My first US marathon!! Eugene ! / La meva primera marató als estats units!

I came to Portland for a two week bussiness trip at the Intel site that we have in Portland OR. I planned the travel around 1 or 2 months ago. After all the travel arrangements, I ran the Barcelona marathon. But I withdrew at km 25. I decided then to run the Eugene Marathon that was organized the last weekend of my travel.  This is the report of my first US marathon!

The summary is: I’m proud and happy that I could run this big event. I did not do my personal best, but I could make it in 2h38 finishing in 13 position.

The night before the race we went to a fast food restaurant to eat something for dinner. Hotels in downtown had no vacancies when we organized the trip so we had to look for something outside the city (with not much food options). The waiters were nice and they made me two big plates of pasta with olive oil. Probably I had to eat more

Day of the marathon: we wake up at 4am.. the race starts at 7am. Thereby, we need to eat something 3 hours before.  We have some bread with olive oil and honey and we ride to Eugene. We get there at 5h30. Streets were empty and the organizers where preparing everything.  We do a short walk and come back to the car to prepare all the stuff.

6am: I prepare my compressport R2 and the triathlon t-shirt and go to the start line. People are moving around and I start seeing some of the athletes that will be my rivals. We do 20 minutes of easy warm-up and we go to the corral A. The organization reads some lines about the Boston attack, they sing the national hymn and the race starts. First miles I feel that my stomach is sort of weird. Usually, In Barcelona, before the race I use to go several times to the restroom but that was not the case this morning. With such big time zone different your body cannot adapt your “patterns” in two weeks.  This makes me feel strange and not 100% comfortable during the first miles.

We do the first 8 miles shared with the half marathon course. However at mile 9 we split and the half marathon goes following a different path. At this point I’m almost alone in the trail. I pass the half in 1h15minutes. The first half marathon is not flat, it goes up and down, and goes thru different small trails which are pretty cool. The atmosphere is awesome: people cheering, music etc.. for few minutes you forget about the profile of the race. In any case, at this point I start seeing that I won’t be able to run in 2h32 minutes. I can maintain my cruise speed of 5’44’’ min per mile. But I’m not sure if I will be able to keep this for the rest of the second half.

Mile 14: I meet my local supporters Lisa and Dan (glad they came to the race) and they give my second gel (they provided me the first one at mile 7).  I eat part of it and I start having some small pain in the stomach.  Ughhh…. “something is going wrong here”.  I also start feeling de-hydrated.   Next time I will ask them to give me also a bottle of water.

One of the problems that I see is that during the marathon that they give small glasses of water. If you are running at 5’44’’ min/mile you cannot drink properly.  That implies that during the whole marathon I could not drink more than half a liter. That’s not good.  I’m pretty sure that had a very bad impact on my legs.

Mile 19: I’ve to stop to the restrooms. I’m not feeling good and It’s probably one of the last chances to stop.  I’m having more pain in the stomach. This time it’s increasing.

Mile 20: I met for third and last time my friends. Dan gives me the gel and yield “keep going man!!”.  I try to eat part of the gel but I feel sick so I decide to trash.  One of the local women that was cheering around the same mile tells me that I’m in the 6^th position.  The first thing that comes to my mind is “you cannot give up, you have to try pushing hard and hard”.   

So there we go, I try as hard as I can to keep my pace around 6 min per mile. People is cheering around, “go, go”, “you look strong”, “only 6 miles!”.  I have to try. I give it a try and I can maintain a pace of 5’55’’ mins per mile. It’s difficult and I’m looking for the finish line.  I’ve pain, but only one thing is clear to me: “I WON’T GIVE UP”

Mile 24: I have to slow down to 6’10’ minutes per mile. My legs are tired and my stomach is complaining. I’d like to stop and drink 1 liter of water.  But I can’t, I’ve to keep going.   I see one group of 6 guys approaching me. They pass me and I try to catch them. But impossible I cannot make it.

Mile 25, I have to stop and breath. The stomach pain is too strong and I can’t keep running. Someone yield me “breath slowly and keep going!, your are almost there!”. This is the last effort I’ve to do. I walk for 100 meters and I start running again. Only one mile to go! I’ve pain in the legs, but people are cheering around. You can barely listen anything but people cheering.  I see the stadium! Here is where the trials are celebrated! You’ve to keep running!

I arrive with 2h38 to the finish line in 13 position. This is my worst time in a marathon. But I’m happy: I’ve been fighting during all the race. People are great and the race is great.

I missed a lot all my supporters of Barcelona (family and friends).  They are very important, and when you have tough times you really miss them. But I’m 1000% thankful to my great local supporters Lisa and Dan. They are simply great.  Especially Dan, he spent the whole night thinking and thinking about how to get the gels to me. He was even more nervous than me. He shares with me the passion in athletics. It was great to ride with him to Eugene and come back we spent most of the time speaking about trials, Olympic games etc.. It’s been a great weekend.

Congratulations to Ramon for his PB in the half, 1h47! He did a great job being this his first half.  I also enjoyed a lot the experience of sharing the days before the race with him. Thanks Ramon, Lisa and Dan!!

Also especial thanks to Activa't Fisoteràpia for all the indiva and fisio treatments that made in hamstrings. The good job they did plus Joan Julbe sessions allowed me to run the marathon without any pain!

Check out their home page

http://www.fisioactivat.es/fisioactivat/idioma

---

Vaig venir a Porltand  (OR) a treballar al site d’intel durant dues setmanes. Feia un més, després de planejar tot el viatge i comprar els vols, vaig córrer la marató de Barcelona fins al km 25 on vaig haver d’abandornar. Vaig decidir llavors aprofitar el meu viatge a PDX per córrer la marató d’Eugene el darrer cap de setmana que estaria aquí. Faig una mica de crònica doncs m’ho vaig passar força bé.  

El resum: Estic moolt content, he disfrutat com feia temps :)..

La nit abans vam de sopar a un lloc de fast food i vaig poder menjar una mica de pasta. Però ni de bon troç la que hauria d'haver menjat ..La gent del restaurant molt amablement em van donar pasta blanca amb oil (encara estan al•lucinant).   

Dia de la marató: ens llevem a les 4am! La cursa començava a les 7am i havíem de conduir 30 minuts. Hem menjat una mica de pa amb oli i mel i cap a la cursa!  A les 5h30 el Ramón i jo ens plantem a la sortida. Em poso els compressport R2 amb la bandera d’independia i la samarreta de triatló compressport. Donada la temperatura era una molt bona opció doncs et permet estar sec i s’adapta força al temps.

A les 6h50 llegeixen unes paraules per Boston , canten l’imne i donen la sortida! Ja des de bon principi he tingut bastants bastants problemes d'estomac.  Normalment a Barcelona acostumo anar força bé al WC. Però aquí el tema intestinal costa molt de regular sobretot amb 9 hores de diferencia horària.  

He passat la primera mitja en 1h15 aproximadament. Amb bones sensacions de cames, però ja intuint que anar més ràpid de 3’35 min el km seria impossible. Reconec que tot i que hi havia molta gent animant i cridant el circuit erà molt dur.. eren tot tobogans, pujades i baixades una mica pronunciades i passaves per carrerons estrets. Sobretot quan creuaves els ponts era fora durillo. Perquè havies de pujar força metres en pocs metres de circuit.   Però la primera part del recorregut posava els pels de punta: la gent cridant , donant-he ànims ... pell de gallina..  Realment te’n oblidaves del circuit i apretes tot el que pots.

L'altra cosa que era una pel complicada ha sigut que no he pogut veure massa, no crec que en total més d’una ampolla de 300 centilitres.. Això ha sigut una puntilla important i que si torno a córrer als USA ho hauré de millorar. Donaven uns gots petits i al veure et queia un 90% de l'aigua al terra :). O sigui que he pogut beure alguns glopets d'aigua però no massa.  

A la milla 13 la Lisa i el Dan (la Lisa i el Dan són dos grans amics de portland)  m'han donant un gel (els hi hauria d’haver donat ampolles d’aigua també: ERROR). No m'ha entrat massa bé però me’ls he begut. Sinó menjava res segur que ho passaria molt malament.

Al km 25 anava força bé, però ja no anava per fer 2h32-33 com volia, podria anar a 3’37’’ min/km, però a les pujades dels ponts ja anava patint bastant. A la milla 19 he hagut de fer un pit stop a un lavabo, tenia mal de panxa.. i no sabia quan en tornaria a trobar....  Aquí ja no em trobava massa fi, punxades a la panxa i ja començava a patir de cames. Però la gent cridava, una bogeria, musica per tot arreu, “you look strong”, “go , go go”... Una noia em canta que sóc el 5è i decideixo apretar. Penso “apreta apreta” .. i aconsegueixo manternir a 3’38.  

Al km 32 el Dan em dona el darrer gel, ja no m'entrava res, res de res.. n'he pres un glop però res més. M’entraven arcades i ganes de parar al lavabo. A partir d'aqui ha comença tel calvari, el calvari que he disfrutat com feina temps :).  He mantingut el ritme a 3'48 com podia. La gent cridant i jo veient les milles com queien.. Veia que anava perdent segons, però m'era totalment igual. Apreta i apreta el que puguis.  Cap al km 39 veig que un grup de 6 em caça però el cos ja no em respon, he de parar doncs les punxades a l’estòmec no hem deixen seguir.. i camino 100 metres a veure si marxa.

Sento que em deien "respira fons" , "respira fons" .. i per dins penso: “vinga va a per la última milla”. No tenia ni idea del temps que porto. La última milla espectacular.. m'he reposat una mica i m'he tornat a posar a 4 corrent com podia i amb dolors per tot arreu :D.. era increïble.. La mitja i la marató acabaven en paral•lel però per dues linies diferents. La gent de la mitja em cridava i la gent dels laterals també. He estat durant 800 metres casi quedant-me sord. 

Entro a l'estadi on es cel•lebren els trials del USA i veig la meta.. Em queden 200 metres, la gent crida, la gent em somriu. M’adelanta un tio esprintant però m’és igual.  Arribo amb la pitjor marca que he fet mai 2h38 i en 13 posició. Això si, més content i orgullós que no he estat en cap de les curses que he fet. He disfrutat molt :)

Amb diferencia lo que més he trobat a faltar és la gent de casa (familia i els amics) .. En totes les maratons he sigut conscient de lo importants que són.. però aquí ho he sigut encara més.. 

Això si, l'ajuda del Dan i la Lisa ha sigut brutal. Els he trobat en tres llocs de la marató.. i tot i que no els gels no m'han sentat gens bé .. Veure'ls i saber que m'estaven seguint era una ajuda a l'esperit important. Tenir-los ha sigut crucial!!

Espectacular el debut de Ramon! La primera mitja i ja ha fet 1h47. Ha sigut una gran experiencia poder compartir amb ell tots els moments d’abans la cursa i de després. Per no dir le viatge cap a Eugene i totes les hores que hem estat parlant de com organitzar-ho.

Gràcies també a la gent d'activat fisoteràpia! Ells em van ajudar a recuperar els dolors que havia tingut als isquiotivials! Gràcies a les sessions de massatge d'en Joan Julbe i a les seves sessions vaig poder guadir tota la marató sense molèsties!

Podeu localitzar-los a:

http://www.fisioactivat.es/fisioactivat/idioma

Slut!