Un cop més, vaig anar a Portland (OR, United
Statets) per feina. Aquest cop tenia l’agenda plena cada dia des de primera
hora de la nit fins al vespre. Tot i així, una setmana abans de marxar als US vaig decidir
inscriure’m a la Holiday half Marathon organitzada per l’Oreagonian Foottraffic
Atheltic Club. El meu amic Ramón també va decidir participar-hi, pel que de nou
dos catalans corrien a OR (uns quants mesos abans vam córrer la Eugene
Marathon).
Normalment acostumo a estar al centre de PDX.
Aquest cop, però, vaig decidir canviar la meva ruta habitual I estar a prop del
Nike Campus de Beaverton. Realment el canvi va ser una molt bona decisió. Cada
matí em llevava a les 5 I a dos quarts de sis anava a córrer a la Trail Run que
dona la volta al Campus de la Nike. Un circuït genial i molt bo per entrenar.
 |
Després de la meva matutina sessió d'entreno (suor gelada!)
|
La primera setmana allí va ser realment dura!
Vam tenir una de les setmanes més fredes que han hagut als US durant els últims
10 anys. Vaig córrer els matins fins a 8 graus sota zero, molt dur. Durant
aquesta setmana bàsicament vaig fer un parell de rodatges de 17km, dues
sessions d’intervals (una amb 1’+2’+3+5’+3’+2’+1’ ràpids amb recuperacions de 1
minut i l’altra de 10 repeticions 1’ ràpid + 1’ recuperació), un progressiu de
25km i un de muntanya de 1h45. La segona setmana afortunadament no va ser
tant freda tot i que va haver-hi boira. L’entrenament va ser fàcil, rodatges
tranquils I un dia de 12x400m amb recuperacions de 40’’. Les sensacions eren
bones, l’última sèrie de 400 a 1,09 (bon temps considerant la temperatura: 0
graus). El dia anterior de la cursa vaig fer 10km I 4 series de 60 metres. Em
sentia cansat, però habitualment m’hi sento durant els últims dies de viatges
de feina. La feina que fem és atractiva i desafiant però amb un alt grau
d’exigència.
El dia de la cursa. La cursa començava a les 8 del matí. El Ramón i jo vam esmorzar a les 5am i vam anar cap a la zona de la cursa a les 6h30. Probablement molt aviat :). A les 7h20 vam fer l'escalfament i a les 7h55 ja estàvem a la línia de sortida. Ja veia uns quants atletes que se'ls veia força potents. Un d'ells, Etíop, era especialment espectacular. Aquest noi es deia Anteneh Woticha. Un noi de 800 i 1500 que s'hi dedica professionalment i entrena al Nike Campus amb super-herois com Mo-Farah o Galen Rupp. Després de la cursa vaig estar parlant amb ell un bon rato. Un paio molt humil i amb unes marques que fan por (1'45 en 800 per exemple).
Bé, tornant a la cursa. Es dona el tret de sortida, i sense massa sorpresa veig que Anteneh se'n va sol. El primer km ja ens treu 50 metres.. buff. Ens agrupem un grup de 5 atletes. Havíem decidit que aniríem tranquils els primers 3 o 4 kms. Passo els primers a 3'35 com més o menys volia. Sense adonar-me'n massa al km 5 ja em poso a 3'20-3'21 i veig com progressivament deixo la gent del meu grup i em poso segon. Per la meva sorpresa veig que vaig retallant distancia al Anteneh. Em portava ben bé 300 metres fa una milla. Però quan ja portem 10 o 11 kms el tinc a 6 metres! "Aquest me'l menjo" penso. Quan el passo estic convençut que anirem junts fins al final (és un Etíop!!). Doncs no, per sorpresa meva, no miro enrere i segueixo apretant, passo algun km a 3'17 o 3'19. Em trobo de cara a la gent que encara està venint i és com una bogeria. La gent crida molt! Fins i tot la gent que anima. Es podran dir moltes coses de la cultura americana. Ara bé, el seu suport i ànims durant les curses es incondicional. Pell de gallina. Faig els últims 10 kms sol. Ja em costa anar a 3'19 i baixo a 3'23. Tinc tres motos de poli al davant i la bici de cap de cursa. Arribo amb 1h11'50'' a meta. Em quedo fent el burro amb un Pare Noel de l'arribada, adonant-me que el sensor del chip està a la segona l’alfombra :). Creu-ho ara si el control i m'espero a que arribi en Anthenh. Un grandíssim atleta i persona. Segur que només amb molt poca preparació més m'hauria passat per la pedra o m'hauria posat la cosa més difícil. Espero poder entrenar amb ell el proper cop a PDX. Un plaer Antheneh!!
 |
| Els resultats de la cursa |
En resum, molt content per la meva segona carrera als US i la meva primera posició. Molt content de poder haver visitat una altra vegada a tots el meus amics de PDX. Especialment a la meva familia d'Oregon Matas (El Marcel serà una futura estrella de l'atletisme).
Us passo algunes fotos.. Són captures :). No les he comprar doncs valen 13$ cada una!
 |
| A la línia de meta amb l'Anteneh |
 |
| Milla 3 |
 |
| Uns metres abans de l'arribada |
